Llum i ombra.

Llum i ombra. 

Pastorets de Vilartagues.

LLUM

I

OMBRA.

Pastorets de Vilartagues.

PRESENTACIÓ.

Amb un cert cofoisme nosaltres de LLUM I OMBRA en diem PASTORES DE VILARTAGUES. No obstant no volen ser pròpiament uns “Pastorets” ja que actualment s’entén aquest tipus de representacions com un espectacle, i un espectacle “espectacular” amb profusió de mitjans tècnics i efectes especials. En canvi LLUM I OMBRA vol ser més aviat una vetllada. S’hi vol excloure sobretot la distinció entre públic i actors. Tots som actors. No es tracta tant de representar una obra com de celebrar junts un festa, tot representant alguns trets de la Vida.

A la vida ens trobem quasi sempre amb el Poder. Fins i tot hi ha qui pensa que la Vida és Poder.

A LLUM I OMBRA intentem celebrar la meravellosa descoberta que ens ofereix Jesús ja des del seu naixement: el Poder no és Vida sinó contra-Vida. D’aquí el nom d’aquesta celebració: ”LLUM I OMBRA”. 

La Vida és llum. El Poder és una simple ombra que apareix en la mesura que no som del tot transparents a la Llum. És pura negativitat. L’única cosa real, positiva, consistent, és la vida.

I la Vida, lentament i suau, però d’una manera imparable, avança, creix i ho transforma tot. Entretant, cada uns de nosaltres ha d’anar decidint contínuament entre fer-se transparent o opac a la Llum que li arriba, tant a nivell personal com social.

Personatges  (per ordre d’intervenció):

Poder

Diner

Temptació

Dimonis

Das

Faràs

Àngel

Josep

Maria

Ester

Rut

Judà

Ismael

Judit

Agar

Simeó

Samuel

Amós

Sarai

Benjamí

Rebeca

Rubèn

Josué

Noemí

Josies

Un maitre

SIMBOLISMES.

Josep i Maria representen la força creativa del Poble quan és permeable a la Llum dels projectes de Déu. Res no els ha de fer aparèixer com a persones especials. Són POBLE. El Poble, com Josep, s’atreveix a somniar i mirar les estrelles. Per això l’àngel pot dir a Maria: “Oh terra, seràs mare...”.

La gitana Agar personifica la intuïció dels que estan a l’altra banda del Poder. El Poder imposa límits; la gitana ─els marginats─ veu més enllà dels límits. la “bonaventura” i l’Evangeli són dues paraules que signifiquen quasi el mateix, i només s’entenen des de la pobresa.

Ismael i Benjamí són nens. Quan els grans queden “congelats” per la presència del Misteri, només els nens entenen i “descongelen” l’escena.

Das i Faràs són una concessió a la Tradició dels Pastorets que demana que hi hagi sempre una “parella còmica”. La seva pobresa i el seu infantilisme els fan especialment capaços d’entendre i seguir els camins de la Llum.

SUGGERIMENTS.

Decorats.

No en calen. N’hi ha prou amb una cortina llisa al fons per “emmarcar” l’escena.

Es pot jugar, en canvi, amb els llums, que il·luminen o enfosqueixen l’escena o un personatge determinat. En general, a les escenes de “Llum”, llums blans; a les escenes de Poder, llum vermella. Uns simples interruptors d’intensitat graduable poden servir per fer jocs de llums ben suggeridors.

Vestuari. D’acord amb el significat de cada personatge. L’Àngel no hauria de ser un “angelet”. Ha d’expressar una dignitat natural com correspon al missatge que anuncia.

PRIMERA PART.

QUADRE PRIMER.

Música militar. Escena buida. La part posterior una mica elevada per ajudar a la visibilitat quan l’escena es dupliqui. Llum normal.

Poder entra amb suficiència, mira amb domini i diu:

Poder        Senyores i senyors:
Us trobeu davant l’ésser més gran i poderós del món.
Pugeu a les muntanyes més altes: allà jo sóc el rei.
Baixeu als llocs més profunds: allà sóc el senyor.
Fiqueu-vos pels carrers de les ciutats més grans de la Terra: quedareu sorpresos del moviment i de la vida que hi ha. Doncs, jo sóc el motor i l’ànima d’aquestes ciutats. D’aquestes i de totes. El poble més petit, sense mi, seria un cementiri.

Segur que ja heu endevinat qui sóc.
Puc presentar-me de deu mil formes diferents;
fins i tot contràries,
però jo sóc sempre el mateix.

El nom que més m’escau és PODER.
Jo sóc el PODER.

El Poder és la cosa més gran i sagrada que hi ha en l’univers.
Només té un mal; però no cal amoïnar-s’hi: és un mal necessari: el Poder sempre està sol.
Encara que estiguis voltat de persones que et jurin cent vegades al dia amor i fidelitat... tot és mentida.
El Poder SEMPRE està sol.

Però jo, que sóc l’ésser més intel·ligent, he inventat un bon remei.
He inventat el DINER.
És un invent colossal.
Amb el Diner em fico per tot arreu,
i faig que tothom em busqui i m’estimi.

Precisament sóc aquí perquè vull trobar-me amb el Sr. Diner. (Pica amb les mans i entra Diner)

Diner         Salut, gran senyor!

Poder        Au, deixa’t de compliments.
Què? Com va pel món?

Diner         “Sin novedad en el frente”.
Tot va bé, fins i tot millor que abans.
Ja saps que fa un temps això del Poder no era gaire ben vist. Doncs ara torna a estar de moda.
Tothom busca el Poder.
Els homes es porten cada discussió que és un fart de riure!
i quina imaginació no tenen a l’hora de buscar el Poder!
La cosa va bé.

Poder        Tu em portes notícies bones.
Però jo he sentit que quan arriben aquests dies... es fan unes festes... que no sé com en diuen...

Diner         Ah, sííí´. Oh, són unes festes molt boniques...
En diuen les festes de Nadal.

Poder        I dius que són “boniques”?

Diner         Sí, molt.
La majoria de les botigues il·luminen els seus aparadors, i es posen llums especials als carrers més comercials.
La gent fa cara de contenta. Tothom juga a estar content.

Poder        I... de què estan contents?

Diner         D’il·lusió i d’esperança...
Saps: quan arriba Nadal molta gent espera la seva salvació.
Tothom viu esperançat,
i per això fan festes
i canten unes cançons que són molt típiques d’aquests dies.
La ràdio, la tele... tots toquen les mateixes cançons.
La gent camina de pressa, de botiga en botiga, i tornen carregats a casa seva.
Vols escoltar la més típica i la més bonica de totes les cançons de Nadal?
Quan arriba el gran dia
tothom l’escolta amb les orelles clavades als transistors. Se sent per tot arreu: als carrers, a les fàbriques, a les botigues, als bars...
Vols sentir-la? (L’acompanya al fons de l’escenari una mica més elevat, i presideixen tots dos les escenes que segueixen).

Escolta!

(Se sent la tonada de la loteria de Nadal. Els nens amb Temptació van pujant a l’escenari portant cadascú un dels números que constitueixen la grassa de Nadal de l’any. Aquest ha estat escrit en una cara d’un foli doblat cobrint i amagant les pues d’una forca amb un pal d’uns 60 – 70 cms. Cadascú la porta de la manera més dissimulada fins al moment de mostrar-la a la gent. Entren d’un a un. Cadascú canta un número qualsevol i els altres responen amb la tonada clàssica:  . . ..  . . .. L’últim a pujar canta el corresponent a la grossa i tots responen amb el premi corresponent, i ensenyen el número complert, cadascú la seva xifra i col·locats adequadament. Un cop ben ensenyat el número, prenen la forca (encara dissimulada amb el foli doblat) com porten el fusell els soldats i fan una desfilada per l’escenari comandats per Temptació, i cantant:)

Nois           Singli-ia-ia, iupi,iupià,
singli-ia-ia, iupi, iupià,
iupià!
singli-ia-ia, iupi, iui-ia-ia
iupi, iupi-ia-ia
iupi, iupià.

(Queden tots situats convenientment. Temptació es situa en mig de l’escenari i amb desimboltura canta:)

Temptació     Hem vençut per picardia i amb diners, i amb diners!
Hem vençut per picardia, sí senyors; sí senyors!
Hem vençut per picardia,
picardia i amb diners,
hem vençut per picardia, sí senyors!

(Els nois reprenen la desfilada cantant: singli-ia-ia...).

Els humans són uns estúpids, ja ho veieu, ja ho veieu!
Es barallen i es fan guerres mútuament, ja ho veieu!
I després volen que els salvin,
i després volen que els salvin
”redemptors” baixats del cel, ja ho veieu!

(Es reprèn la desfilada)

Mantindrem el nostre imperi sobre el món, sobre el món!
Mantindrem el nostre imperi sense esforç, sense esforç!
Doncs els homes ells mateixos,
doncs els homes ells mateixos,
quan un corre l’altre li posa entrebancs.

(Es reprèn la desfilada i es queden “congelats” al fons fent costat al Poder i al Diner i Temptació.
Temptació fa córrer per terra una poma o una. Surten corrents Das i Faràs que han vist i volen la poma. L’agafa Das.
L’escena doncs queda doble: al fons, un xic més elevats, el Poder amb els seus. A primer terme, l’acció de Das i Faràs. ).

Faràs         Das, sîs plau, dóna’m un tros de mandarina.

Das            És meva. L’he trobada jo.

Faràs         Jo també l’he vista. L’hem trobada tots dos.
Jo en vull la meitat.

Das            Però jo l’he vista primer!

Faràs         D’acord: si l’has vista primer, menges primer tu la teva part i després jo em menjo la teva.

Das            Va!, No siguis beneit.
Fixa’t: si te’n dono la meitat n’hi haurà tan poc per cada un que tots dos ens quedarem amb gana.
O sigui que no hi guanyarem res.
En canvi, si me la menjo tota jo, almenys un quedarà satisfet!

Faràs         Ah, i per què has de ser tu!?
També me la podria menjar tota jo!

Das            Però ... és que jo ja l’he començada!

Faràs         Doncs jo la podria acabar!

(Faràs li corre al darrera per prendre-li. En veure que no pot, desisteix i canvia de tàctica posant-se a plorar. Das, afluixant, diu:)

Das            Au, va!  (li’n dóna un tros)
Perquè som amics, eh!  Encara que m’estimaria més no tenir-ne d’amics com tu!
(Faràs se la menja d’una revolada).

Veus ara què ha passat: jo encara tinc gana!

Faràs         I jo també!
Tu rai que tens reserves (indicant la seva panxa).

Das            Mira qui parla! Que no t’has vist la teva, de panxa?

Faràs         Panxa? Jo tinc panxa?
Oh, quina il·lusió. (Se l’acaricia i li fa un petó. Després reacciona dient:)

Però, saps de què està plena aquesta panxa?... De gana! Res més que gana! (I es posa a plorar, tot cridant:)
Tinc gana; tinc gana,...

Das            Au va; no ploris!
Mira: asseiem-nos aquí i pensem. Pensem si trobem alguna solució.

Faràs         Pensar amb la panxa buida... No en sé!

Das            Home, ara ja hi tens alguna cosa!

Faràs         I tu suposes que aquesta mica de res que tinc aquí (se senyala la panxa) pot arribar aquí? (se senyala el cap).

Das            Nooo! No ho he pensat mai!
Aquí dalt, a tu, no t’hi arriba res!
Més aviat és el cervell que t’ha baixat a la panxa

Faràs         Quina llàstima que els pensaments no engreixin!

(Pensen. De cop Faràs fa un salt tot content)
Ja ho tinc!!! Saps què podem fer? Jugar a la loteria!

Das            A la loteria?
A la loteria, per treure primer hi has deposar.
La loteria només és pels rics. Els rics hi guanyen, però els pobres només hi perden el poc que tenen.

Faràs         Vols dir que no hi podrem jugar mai nosaltres a la loteria?

Das            Saps què podríem fer?
Posar-nos ben nets i macos. Ben eixerits...

Faràs         Si es tracta de fer goig, deixa-ho per mi (Comença a arreglar-se).

Das            Espera’t!
Ens posem ben macos i simpàtics, i quan passi alguns d’aquests senyorassos que a vegades hi ha li comencem a fer la papallona, a tocar-li la barbeta, a dir-li que estem molt contents de veure’l...
A veure si ens convida. (S’entrenen mútuament a fer-s’ho)

... I quin senyor més ben plantat que és Vtè!
I quina cara de generositat que té!
I quina bona flaire! (En Faràs fa pudor!..).
Deu tenir molt amics, Vtè..

(Passa Agar, gitana, amb una criatura)

Nen           Mira, mare, quines ximpleries que fan aquests...! (Das i Faràs reaccionen avergonyits)

Das            Calla! Li demanarem la bonaventura.
Senyora: bon dia. Podria dir-nos el nostre futur? (Ensenyant-li les mans.)

Faràs         (També ensenyant-li les mans) Senyora: digui’m si podré sopar... (La gitana li mira les mans i fa cara de sorprendre’s)

Agar           Són teves aquestes mans? (Se les mira i remira, i al final, mirant enllà diu:)

És lluny, però ja el veig.
Tardarà a arribar, però ja s’acosta.

Faràs         Pa amb formatge?

Das            Pssst

Agar           Porta un llibre amb la sentència escrita:
Ai dels qui ara aneu tips: el menjar es podrirà dins les vostres entranyes.
Ai de vosaltres els rics: es corcaran els vostres graners...

Das            (Amb certa frustració) I no diu res més?

Agar           (Llegint les mans de Das) Ja està sembrada la llavor.
Ja el sol comença a daurar les espigues. 
Qui mengi d’aquest pa mai més no tindrà gana.
Qui begui d’aquest vi mai més no tindrà set.
Feliços els que ara busqueu pa: trobareu l’aliment de la vida.
Feliços els qui ara busqueu la justícia: sereu ciutadans del món que s’acosta.
Feliços els qui ara ploreu: els vostres ulls rentats descobriran la Font de l’Alegria. (Va allunyant-se)
Feliços els humils...
Feliços els nets de cor..
Feliços...

Faràs         Hi has entès alguna cosa, tu?

Das            Tu només l’entendries si et prometés un pollastre a l’ast.
(Das i Faràs van seguint Agar i el nen com esperant alguna cosa més. Poder, descongelant l’escena:).

Poder        Heu sentit? “És lluny però ja s’acosta”.
Hem d’evitar que es faci realitat aquest proverbi terrible.
(Dirigint-se a Temptació) Organitza les nostres forces.

Tempt.       De cop i volta s’han canviat els plans.
Déu tira endavant els seus projectes... però ha tingut un “petit” descuit: hi som nosaltres!
Disposem-nos per la batalla amb la nostra dansa ritual. (es vesteixen de dimonis posant-se les capes vermelles que ja tenien preparades, ben plegades, als fons de l’escenari. Treuen el “número” que dissimulava la forca i es posen en cercle)

Que la força i el Poder de Mal corrin per les nostres venes. Aquesta és la batalla decisiva.
Si vencem, el món serà nostre.
Si no vencem...

Poder        (Interrompent) Calla! Vencerem sigui com sigui!
Que comenci la dansa.

Tempt.       (Fent un crit) Vencerem!

Dimonis    (Amb ritme acompassat i repetitiu)
Així sigui, així sigui, així sigui.

Tempt.       Amb diners ben tractats
podem fer molt disbarats (bis)

Dominis    Sí, sí, sí; eh que sí, sí i sí (bis).
eeauní, sigui així (bis)
Així sigui, així sigui, així sigui.

Tempt.       Amor fals pot fer podrir
tot el que vulgui florir (bis)

Dimonis    Sí, sí, sí...

Tempt.       Patriotisme espatllat
dóna molt bon resultat (bis)

Dimonis    Sí, sí, sí...

Tempt.       Per ser els amos de debò
imposem arreu la por! (bis).

Diner         Aneu als palaus dels reis i a les cases dels més pobres;
a les places i als mercats;
a la ràdio i a la televisió.
Canvieu i disfresseu-vos de mil maneres per convèncer tothom
que no hi ha altra salvació
que aquella que ve del Poder i del Diner.
Que tothom entengui
que qui no lluita per estar per sobre els altres
acabarà trepitjat per tots.
Anem! (Surten corrents. Poder queda sol al mig desafiant Déu. Llum vermella)

Poder        Tu amb els pobres. Jo amb els rics.
Tu amb la multitud. Jo amb la selecció.
Tu amb l’amor. Jo amb el domini.
Ja ho veurem qui guanyarà! (Surt de pressa. Fosc).

QUADRE SEGON.

                   (Escena costumista: pastors, nens que juguen, dones feinejant, alguns xerrant... Llum normal).

Ester          ... Jo també ho he sentit dir a molta gent.
Fins i tot n’hi ha que diuen que hem d’estar preparats.

Rut             Preparats per a què?

Ester          I jo què sé!

Josep        Aquesta nit no tenia son, i m’estava mirant les estrelles.
Són boniques les estrelles...
El meu avi deia que les estrelles són d’or; per això brillen tant.
Però l’or, comparat amb les estrelles... Les estrelles són vives.
Me les vaig estar mirant una bona estona: estaven inquietes... com si esperessin algú...
I vaig sentir com una espècie ... de por, però que no era por. Sabeu quan s’acosta una tempesta, que ho notes en l’aire que es respira? Doncs, era una cosa així, però com si tota la força de la tempesta fos nostra, sortís de nosaltres...
Jo em sentia...  dèbil ... i poderós a la vegada.

Judà          Vols dir que no somniaves?

Josep        Segur que somiava!
Però hi ha somnis i somnis.
Hi ha somnis que neixen de la nostra por, o dels nostres  desitjos...
Però hi ha somnis que són intuïcions.

Rut             Caram, Josep, quin llenguatge...!

Josep        (Insistint) N’estic segur: ha de passar alguna cosa que farà canviar la nostra vida!

Ismael       (Veient Agar que entra). Mireu: Agar!
(Dirigint-se a Judit) Eh que les gitanes saben llegir el cel?

Judit          No, home, no. Saben llegir les mans. I si dius mentides ho coneixen (Ismael espontàniament amaga les mans. Es dirigeix a Agar)
Senyora: oi que vós llegiu el cel?

Agar           Només quan el cel parla; només quan el cel parla...
Em deixes mirar els teus ulls per veure si puc llegir el Cel?

Ismael       Em farà mal?

Agar           No! Perquè els teus ulls estan molt nets...

(El nen es frega els ulls i es presta a que Agar el pugui llegir bé. Els llegeix i li fa un petó al front i comença a recitar o cantar:)

El vent que xiula porta paraules
trencant silencis de negra nit.
Obriu les portes, obriu finestres:
ja neix l’albada, allà mar endins.

(A Josep)
Tu que saberes conèixer els signes
del Temps que avança vers l’Infinit,
pren aixa branca plena de vida (indicant Maria),
cuida la força que hi ha al seu si.

(A tots)
Els ulls s’aixequen per veure l’alba
que ja anuncia un altre Jorn.
És Vida Nova per a tots els homes
que amb afany busquen nous horitzons.
(Agar ha anat marxant. Tothom es queda parat.
Ismael descongela l’escena preguntant a Judit:)

Ismael       Josep i Maria es casaran?

Judit          No ho sé. Això ho han de decidir ells.

(Joc de mirades. Josep i Maria també es miren i al final s’abracen. Tothom aplaudeix i s’engresca)

Rut             Au va! Preparem un casament ben bonic.
Que s’aparti tothom. Vosaltres dos al mig.
Un tamboret per en Simeó!

Simeó        Sí, senyors. Això s’ha de celebrar.
Porteu-me la capa solemne. (Li posen la capa i puja al tamboret. Quan tot està a punt)

Disposem-nos per la celebració.

Maria         (apartant-se del centre i de Josep)
Espereu un moment...
La meva ànima està pertorbada,
i els meus peus no troben el camí.

Simeó        Déu, a vegades, alça un mur davant nostre
per fer-nos aixecar el cap,
i així puguem comprendre els seus projectes.

Maria         Senyor, feu àgils els meus ulls
i torneu transparent l’aire que m’envolta:
que el meu cor vol ser-vos fidel
i el meu esperit cerca els vostres senyals.

Simeó        En vós, Maria,
ha estat trobada tota la saba del món.
Sou la terra ben regada perquè hi neixi la llavor.

Maria         (Canviant lentament d’expressió perquè Josep ha anat cap a ella. Diu:)
La foscor que m’envoltava es torna ombra protectora
que amaga una intensa resplendor.
Sento com una veu que en parla;
que em parla i ressona dintre meu:
és el Senyor, el nostre bon Déu
que s’acosta en forma d’Infant.

Simeó        Tots els profetes han parlat
d’un Infant que té la clau
d’un món nou que ha d’arribar.
I el seu nom és: Príncep de la Pau.

Maria         La meva ànima exulta
perquè ha arribat el gran moment:
Ja brilla en el firmament
la llum més clara i més pulcra.
Déu realitza els seus plans:
plans de bondat, d’amor als homes;
als homes de bona voluntat.

(Josep i Maria tornen al centre i de cares donant-se les mans)

Josep        Vostra mà faci amb la meva
una arcada sobre el món
per on entri l’alegria
i la vida per tothom.

Maria         Espòs meu, Josep amable,
és món cor tot ell per vós;
i que el cel nostre amor faci
raig de llum per tot el món.

Simeó        (Imposant-los les mans i amb solemnitat)
La benedicció de l’Altíssim
és abundant sobre vosaltres;
i arribarà a totes les generacions futures.

(Quadre plàstic per uns breus instant.
Descongela l’escena Faràs dient:)

Faràs         Tot això em sembla un somni!.

(Llum vermella que sobre la llum que ja hi havia. Entra Poder incorporant-se a la situació amb sorna)

Poder        Vaja!... Vosaltres també somnieu?

Samuel     Qui és aquest individu. Qui ets, tu?

Poder        Sóc un “especialista” en somnis.
I puc assegurar-vos que somnis
com aquests que acabeu de tenir
signifiquen que no esteu bé del cap.

Das            (Replicant) Això no ha estat cap somni!

Poder        Tens tota la raó: això no ha estat cap somni.
Això ha estat una bestiesa.
Jo els conec bé els vostres somnis...

(Acostant-se a Amós)
Tu avui has somiat que et casaves amb una princesa d’ulls blaus i bonics; i després et coronaven rei. Oi que sí? (Consent admirat)

(Acostant-se a Sarai)
I tu has somiat que el teu fill tornava de la guerra convertit en un gran general que manava sobre tothom. No és veritat?

(A Benjamí)
I tu has somiat que creixies com el fum i viatjaves per tot el món, i que eres l’amo de tota la terra.

Benjamí    Com ho saps?

Poder        Jo els conec tots, els somnis.
I sé conèixer els vertaders i els falsos.
Tots aquests somnis que he dit seran vertaders si feu cas del que us diré.

(Dirigint-se a Josué)
Quan dos es barallen, qui et sembla que guanyarà: el més fort o el més dèbil?
Els forts són els qui creuen en la força, la violència. Els que tenen orgull.
O som llops o som ovelles.
Però les ovelles són devorades pels llops.

(Dirigint-se a Rebeca)
Tu has somiat que vivies en un palau...
però només tens un tros de barraca, més de les rates que no pas teva...
Els que tenen palaus és perquè han tingut força,
i esclaus per fer-se’ls construir.
Creus que la tindràs mai una casa com cal essent “bona persona”?

Àngel        (Entrant i intervenint de sobte)
Jo també els conec, els somnis.
Els somnis són importants per a la vida.
Però primer és necessari escollir quina classe de vida volem.
El poder i el domini sobre els altres porten a la destrucció de tots.
L’experiència ho deixa ben clar.
Voleu construir un món de germanor
on la vida creixi i es renovi constantment?
Ara és possible.

(Comença a encendre’s un focus blanc centrat en Maria i Josep, mentre va apagant-se el llum vermell)

Maria         Jo ja he fet la meva tria:
voldria que l’Amor substituís el Domini.
Que la llibertat substituís la Por.
Que els llops es tornessin ovelles i pasturessin junts, jugant a la fresca d’un nou matí. (Josep s’hi associa agafant-li la mà. Es va encenent un altre llum centrat en l’àngel i es va apagant la llum ambient).

Angel        (A Maria, i Josep).
El teu somni serà realitat.
El príncep del Mal que fins ara ha dominat el món
anirà perdent el seu domini.
De vosaltres naixerà un nou Príncep.
No regnarà per la força del poder
ni amb l’engany del diner,
sinó amb l’impuls de l’Amor.
El cor dels homes ja comença a ser capaç
d’obrir-se a la bondat.
Alegreu-vos, doncs: ha arribat l’hora.
Si ho voleu podeu ser lliures
i engendrar llibertat. (Ja només hi ha els dos focus: el de Josep i Maria i el de l’àngel)

Maria         La meva ànima magnifica el Senyor
perquè no s’ha descuidat de nosaltres.
Ha mirat la nostra petitesa
i ha decidit fer-hi meravelles.
Estem a punt, Senyor.
Que es compleixin els vostres projectes.

Àngel        Oh, Terra: seràs mare.
Hauràs de patir els dolors del part;
però el fruit de les teves entranyes
serà un HOME NOU.

Josep        Que l’esperit de Déu faci lliure la nostra llibertat,
i reforci el nostre esforç.
Que la seva llum il·lumini la nostra mirada.

 

SEGONA PART

QUADRE TERCER.

                   (Escenari buit. Llum normal. Entren Maria i Josep)

Maria         No falta gaire per arribar a Betlem,
però estic molt cansada.

Josep        Jo també estic cansat.
Reposem un xic, que no tenim cap pressa.
(S’asseuen a terra o un xic elevats al fons de l’escenari. Beuen de la cantimplora.)
Aquest emperador romà té uns capricis ben estranys.
Vol saber quants súbdits té. Li agrada manar.

Maria         Una bona manera perquè tothom pagui impostos als romans. Nosaltres hem de treballar contínuament perquè ells puguin dedicar-se ala guerra i a dominar tot el món.

Josep        Ho tenen ben muntat...
O pagues o no ets ningú.
Si no pagues no estàs al cens. I si no estàs al cens és com si no existissis:
no tens drets; no tens personalitat jurídica, no pots casar-te; no pots comprar una casa; no pot tenir un negoci per guanyar-te la vida...
I si et troba la policia et detenen per indocumentat, i apa! a treballs forçats!

Maria         Diuen que els romans fan grans construccions: carreteres, ponts, teatres, aqüeductes...
No fan res de tot això, ells.
Ho fan, ho han de fer, per força, els esclaus; els esclaus de tants països dominats.
Milers d’esclaus van morir per fer la carretera de pedra que travessa  el nostre país!
El gran imperi romà el construeixen els esclaus i els nostres impostos.

Josep        El món està mal muntat.

Maria         Hi ha d’haver alguna manera de canviar tot això!

Josep        I si no hi és, caldrà inventar-la. (Descansen, quedant endormiscats. Surt Poder. Temptació).

Poder        La teva feina són les fustes.
No serveixes per res més que per fer portes i finestres; les portes i finestres de les cases dels rics, que són els únics que et poden pagar!
amb la teva dona voleu canviar el món?
Que vols ser la riota de tothom?
Qui porta els pantalons a casa teva?
No ets tu el cap de casa?
La teva dona té deliris de grandesa, amagats sota una pell d’humilitat. Tothom se n’adona que està desequilibrada...
Es pensa ser la mare d’un Salvador!.., però heu d’obeir els capricis d’un emperador orgullós que està a més de dos mil quilòmetres lluny!
A Roma han aixecat un altar a la Pau Romana. I per què, no? S’ho han guanyat. Si no us agrada, lluiteu per construir una Pau Jueva. Però això no es fa fent de fuster sinó amb armes i exèrcits ben entrenats.
Si vas a Betlem, ets un covard.
Si vol imposar una Pau Jueva, vés a les muntanyes on hi ha els rebels.
Si vals la teva pau, prepara la guerra. (Surt Poder. Els es van despertant)

Josep        Vols dir que fem bé anant a Betlem?

Maria         No ho sé. Però no podem pas tronar enrera.
Aviat el nostre fill trucarà la porta. (Josep se li acosta, il·lusionat pel fill)

Josep        El nostre fill!
Anem a Betlem a buscar un lloc on pugui néixer. (S’alça i ajuda Maria a alçar-se)
M’agradaria portar-te a un hotel de quatre estrelles...!

Maria         I ara! Que t’has passat a l’enemic?
Fa un moment que no volies anar a Betlem per no fer el joc a aquell de Roma. I ara vols anar a un hotel de quatre estrelles?!
Tu creus que el nostre fill, un fill de Poble, pot néixer entre la classe de gent que va a aquests hotels?

Josep        M’agradaria que el nostre fill fos un gran personatge.

Maria         Estic segura que ho serà,
però no com els que neixen als grans hotels.
Mira: a l’entrada del poble hi ha una cova on solen deixar els animals. Ja m’ho imagino: el nostre fill allà, ben calentó, posat dintre la menjadora amb un bon coixí de palla, sota l’alè amorós d’un bou o d’una mula o, potser, un simpàtic burret...
Les escriptures diuen que quan Déu va crear Adam el va posar entre els animals perquè tots veiessin que el era el REI DE LA CREACIÓ...

Josep        Tu acceptaries que naixés entre ... un bou i una mula?!

Maria         Un bou i una mula?... Meravellós! (il·lusionant-se progressivament)
M’agraden aquests animals: tan grans i tan pacífics.
M’agraden sobretot els seus ulls: grossos i transparents; sempre oberts. Quan els contemples no aparten la mirada. Et miren sense por i sense recel. Són ulls d’amic.
Quan Jesús miri aquells ulls veurà, com per unes grans finestres, totes les coses bones que hi ha a la Terra.
Serà el seu primer somriure.
Anem a la cova, Josep.

Josep        No, Maria, no.
Sóc el teu marit! Si fes això no seria un bon espòs. Sóc el cap de casa. Sóc responsable de tu i el nostre fill.

Maria         Josep:
cal que les coses siguin molt clares entre nosaltres.
Mira; sóc jove i valenta. Puc valer-me per mi mateixa.
I tu també: et jove i espavilat, i podries prescindir de mi.
Si jo m’he casat amb no és pas perquè em cuidis.
Són unes altres les coses que ens han de preocupar. (Breu silenci. Josep, un xic dramàtic)

Josep        Maria: per què t’has casat amb mi?

Maria         (Desdramatizant) Quina pregunta! No me l’esperava...
No ho sé. Ho veig tan natural que em casés amb tu, que no ho sabria explicar.
És com si jo anés... seguint un camí.
La vida és un camí.
Hi ha un camí per cada persona. I cadascú ha de fer ell mateix el seu camí.
Però en un cert moment vaig adonar-me que tu anaves pel mateix camí, al mateix pas, mirant el mateix horitzó...
És meravellós.
El camí he de fer-lo igualment. Hi ha pujades que cansen i baixades que em fan córrer. De vegades trobo pedres que em fan mal als peus... Tot és igual que abans, però il·luminat, banyat per la llum.
Des que camino amb tu, mai més no he tingut por.
Penso que no deu ser massa important que ens hàgim casat. Allò que ens uneix a tu i a mi és el camí, i la llum de l’horitzó cap on anem.
Perdona, Josep. No ho sé explicar per què m’he casat amb tu; però tampoc no sabria viure sense tu.

Josep        No sé si he sentit la teva veu
o eren els meus propis pensaments.
T’he entès perfectament, Maria.
Gràcies. Moltes gràcies.
Anem: el nostre camí passa per la cova de Betlem. (Surten amb pas decidit. S’apaguen els llums).

QUADRE QUART.

                   (Nit. Llum vermella dèbil. Pastors, menys Rubén, adormits. Entren amb música adequada, els dimonis amb Temptació. Es col·loquen en línia al fons. Para la música i comencen a cantar:)

Dimonis    Comenci la guerra,
s’encengui la terra,
posem-m’hi guspires
del foc infernal.
Que mai l’hemisferi
entengui el misteri
d’un Déu que s’apropa
naixent al Portal.

Tempt.       (Passejant-se entre els adormits)
Sembrem la discòrdia.
Fem fora la joia.
Que els homes s’odiïn (bis)
buscant fer diners.
Fem créixer l’enveja
que cada home deixa
podrit fins als ossos (bis)
inútil pel bé.

Dimonis    Que mai l’hemisferi...

Tempt.       Que hi hagi abundància
que engendra arrogància
i misèria pels altres (bis)
que moren de fam
Que lluitin els homes
amb armes ben fortes:
i es perdi per sempre (bis)
el camí de la pau.

Dimonis    Comenci...
(Acabat el cant, cada dimoni s’acosta per fer la seva temptació)

Dimoni 1   (A Faràs) Per fi podràs atipar-te:
pernil, torrons, bon vi...
I sobretot un bon restaurant.
Que es vegi que ara ets ric.

Dimoni 2   (A Das) No ha pensat mai en ser més que els altres?
No t’has imaginat la felicitat de trepitjar tothom?
Saps el plaer de sentir-se per damunt d’aquells que abans eren més que tu?

Dimoni 3   (A Rebeca) No deixis passar l’ocasió de viure entre els rics.
Ara tens diners per comprar el millor pau.
Desmarca’t de la teva gent.

Dimoni 4   (A algun noi) Ara cap noia no és massa per tu.
les que més t’agradin fes-te-les teves.
Si pot ser avui no esperis demà. Ara mateix.
No hi ha res que t’aturi.
La vida és curta. afanya’t a aprofitar-la.

Dimoni 5   Que feliç series si manessis i disposessis sobre milers i milers d’homes...
Si tu moguessis un dit i tothom ajupís el cap,
i tothom et fes reverències i et posessin dalt d’un pedestal.

Dimoni 6   (A Faràs) No sents com dringuen les monedes?
Poden entendrir el cor més rebel.
Són la clau de la felicitat: elles n’obren la porta.
Tindràs a l’abast tot el que desitgis.
Somia... somia...  Ho poden tot.
(Al ritme de la mateixa música d’entrada, van marxant els dimonis. s’ha fet de dia  i es van despertant. Arriba corrents Rubén amb una gran notícia ensenyant un bitllet de loteria.

Rubén       Hem tret; hem tret!

Rebeca     Vols dir? N’estàs segur?

Rubén       Està ben clar. Mira (Ensenya el diari i diu les xifres de la grossa de l’any)
Veus? Són els mateixos

Josué        (Comprovant-ho) Està claríssim.
Hem tret la rifa!!!

Amós         (Comprovant) Sí que és veritat! Som rics!

Tots            Som rics! Som rics,...
(Comencen a somiar)

Josies        Jo em compraré un xalet amb piscina!

Samuel     Jo em passaré la rsta de la vida fent viatges.

Judà          Jo els posaré al banc i .. a viureee!!!

Faràs         Jo vull fer un àpat fins que rebenti!

Josué        Ep, ep, ep!
A veure, una mica d’ordre, que aquí tothom hi vol sucar.
(Dirigint-se a Faràs) Només hem tret els que hem comprat participacions d’aquest número. Vols dir que en tens, tu?

Faràs         És clar que en tinc. Mira. (Li ensenya el número)
Que no en puc tenir, jo?!

Rubén       No recordo que me n’haguessis comprat...
(Paral·lelament)

Rut             Lladres! Lladres! (Encara sense acusar ningú).
M’han robat el número!
(Es fa un gran i espès silenci. Interrogatori a Faràs)

Noemí       A qui el vas comprar aquest número?

Faràs         (Titubejant) Me... me’l vaig trobar per camí...

Rut             És el meu. Me l’ha robat! Lladre!

Das            I com ho saps que és el teu? Potser el va perdre algun foraster.

Josies        Tu ets el seu company, és clar; i per això el defenses.
Tots dos sou uns lladres.

Amós         A quin lloc el vas trobar?

Faràs         (Aguantant el tipus) Al camí que va per avall.
I de lladre, res, eh!

Judà          Hi passa molta gent per allà.

Rut             No l’ha pas trobat. És mentida.
Me l’ha robat a mi! (Mira de prendre-li. Els separen)

Judit          El que és cert és que tu no l’has comprat. Per tant, no et toca premi.

Faràs         El que es troba és de qui ho troba.

Rut             Però, si és el meu! Lladre!

Faràs         (Mig cedint i ensenyant-li el bitllet) Mira: si em convides a un bon sopar fins que no pugui menjar més, te’l dono.

Rut             Tu no m’has de donar res, perquè és meu. Lladre, més que lladre!

Faràs         Doncs així no te’l dono. I l’estriparé si me’l voleu prendre! (Amenaça de fer-ho. reaccions pertinents).

Das            Així no arreglarem res.
Proposo una solució: En Faràs, que és el qui té el bitllet, diu que te’l dóna si pot fer un bon sopar. Però tu no vols convidar-lo...
Doncs proposo que tots plegats un bon sopar, i els altres el convideu... que ara ja no us ve d’un sopar!

Tots            (Després de discutir-s’ho una mica). D’acord.

Josué        Bona idea, això del sopar.
(En Faràs fa el gest de donar el bitllet, però intervé Das)

Das            Un moment; un moment.
Us sembla bé aquesta solució que he proposat?

Tots            Síiii.

Das            (Amb parsimònia) Doncs....Senyors: les solucions es paguen, sobretot en aquestes circumstàncies.
I el preu és que també em convideu a mi, perquè jo tampoc tinc cap paper d’aquests.

Noemí       Al final s’han sortit amb la seva, aquests.
Va! No em parlem més: quedeu convidats tots dos.
(Das i Faràs s’abracen amb la comèdia pertinent).

Ruben       Vull dir una cosa:
Em sembla molt bé això de fer un sopar. Però ha de ser un “senyor sopar”.
Que es noti que ara som –els que hem comprat el número, és clar-  gent de “categoria”.
Un bon restaurant, smoking, música, cambreres maques, xampagne francès,...

Amós         Xampany francès?... Segur que el japonès és millor...

Josies        Jo crec que per fer un sopar de categoria hauríem de fer venir un estraperlista.

Judit          Voldràs dir un especialista.
.

Josies        Exacte. Allò que també en diuen un mestre.

Judit          Es diu un maitre.

Rubén       Vaig a buscar-lo. (Surt a buscar-lo. Els altres comenten entre ells. Faràs parla amb Das a part)

Faràs         Aquests volen fer tantes coses –vestits i tot això- perquè nosaltres no hi anem.

Das            Doncs, ho tenen clar!
De totes maneres aquests tenen més ganes de “categoria” que de pa amb tomàquet.
(Confidencialment)
És veritat que te l’has trobat, el número?

Faràs         Jo només li vaig treure de la butxaca per poder-lo mirar. No n’havia vist mai cap de paper d’aquests.
Després li vaig tornar a posar a la butxaca, però ell es va moure i el paper va caure..
I com que ell no el va collir...
Jo el vaig agafar de terra!

Das            Ja, ja.
Has fet bé de tornar-li.

Faràs         Sí; què volies que fes? Tampoc és bo per menjar...
I jo el que vull és això. (Fa el gest de menjar).

Das            Doncs avui t’hi podràs aprofitar.
(Arriba el maitre)

Maitre        Senyors: vostès diran què desitgen:

Sarai          Jo una bona arrosada.

Rebeca     Jo caviar a la planxa. Pxt! autèntic, eh!

Ester          Jo peix fresc fregit amb l’aiguardent
(El maitre es desconcerta)

Samuel     Senyors, senyors: un moment!
Un xic de paciència.
(Al maitre). Vostè és el maitre del restaurant de 5 estrelles...

Judit          (Interrompent-lo) Els restaurants no tenen estrelles sinó forquilles...

Samuel     El senyor ja m’entén.
Veurà: nosaltres som una colla de “senyors” –bé aquells dos només són convidats- que voldríem fer un sopar de molta categoria; i voldríem que Vtè, com estraperlista,

Judit          (Interrompent) Es-pe-ci-a-lis-ta.

Samuel     Això, com especialista, ens aconsellés.
Ah! No tingui en compte el preu. No ens ve d’aquí, sap?

Maitre        Amb molt de gust, senyors. (Va mirant la Carta i començant a comprendre la “situació”)
El menú podria ser per exemple...
Què els sembla uns entreteniments...
uns canapès de caviar de l’Iran,
salmó “fumé” d’Escòcia,
foie gras d’Holanda,
dàtils del Marroc, farcits amb cansalada virada;
croquetes de pollastre amb garnatxa
remullat amb vermout italià;
xampany brut i llimonada neta
amb una mica de whiski escocès?

La minuta, que vol dir el menú – o sigui: els plats forts- podria ser:
una petita marmita Enric V,
un  “ragou”  de “bogavante” del Mediterrani,
un “loup” de mar amb salsa “mouselline”;
tot això acompanyat amb vi blanc del Rhin,
cava superextra del país, però del que està preparat per a la exportació als Estats Units,
i un “sorbete” de “Plamplemouse”.

Carn:
una “cote de boeuf” a la compota,
una “poularde” amb xampinyons i trufa dels Alps
amb vi de la Rioja, reserva del 64.
Crec que quedaran bé.

Com a “dessert”, que vol dir postres,
petits “crepes susette”, gratinats amb maduixes silvestres, amb cava dolç de Vilafranca i licors variats.
I evidentment: cafè i puro.

Faràs         Perdoni, senyor mestre:
Tot això que Vtè. ha dit jo no sé pas què és.
Però, no tindria un parell de llesques de pa amb tomàquet i pernil?

Maitre        Això, qualsevol bar li farà; però un restaurant de la nostra categoria...
Perdonin, “senyors”: tot això com pensen pagar-ho:
en efectiu o amb targeta de crèdit?

Ruben       Aaaah! aquí hi ha la sorpresa.
Guaiti això (li mostra el bitllet)

Ester          (Amb sornegueria) Li sembla que n’hi haurà prou?
(El maitre es mira i remira el bitllet)

Maitre        Perdonin, senyors: aquest bitllet no val res; almenys de ara.

Rubén       Com que no val res!
Això són dos-cents cinquanta milions!!!
Miri, miri: ho diu aquí! (Li ensenya el diari).

Maitre        Perdoni: vol llegir què diu aquí?

Rubén       (llegint) LOTERIA DE NADAL.

Maitre        Correcte. Vol llegir ara el seu número, aquí?

Rubén       SORTEO DEL NIÑO.

Maitre        Ho lamento, “senyors”.
Han d’esperar per Reis, a veure si tenen sort.
En tot cas poden tornar-me a cridar. (Surt)

Rebeca     Tot això em sembla un mal son...

Faràs         Si els somnis engreixessin...

Das            Doncs així... jo em poso a dormir:
a veure si tinc somnis més reals.
(Els altres queden “paralitzats” de frustració).

Angel        (Entrant. Llum pertinent).
Us anuncio una Bona Notícia;
una gran alegria, que ho serà per a tothom:
A Betlem, casa del Pa, ha nascut el Salvador:
el definitiu; el de debò
perquè ho és per a tots els pobles.
Per conèixer-lo, aquest és el senyal:
trobareu el nadó amb els ulls oberts
i posat en una menjadora:
perquè la seva vida és aliment,
i els seus ulls oberts
són l’inici d’un nou camí.
(Sorpresa de tots. Faràs trenca l’encantament)

Faràs         Òndia! Això és molt gros!
Sembla que no pugui ser veritat!

Ester          Companys:
anem a Betlem a veure què ha passat.
(Es disposen a marxar. Poder, entrant en sentit contrari, els barra el pas)

Poder        On aneu, estúpids!
L’àngel us n’ha dit només la meitat, de la història.
Escolteu el que ara us diré jo.
Ell us ha parlat mentre dormíeu.
Jo us parlo ara que esteu ben desperts.

Ha començat una gran guerra
i cadascú ha de decidir de quina part està.
Ha de decidir si vol ser dels vencedors o dels vençuts.
Jo tinc els valents.
Ell... un infantonet posat en una menjadora...( amb sarcasme)
i que ens “menjarem” de viu en viu.

Noemí       (Dirigint-se a l’àngel) Digueu-nos què hem de fer.

Àngel        El que us he dit és veritat.
I també heu de tenir en compte el que us ha dit el Poder.
Hi ha una lluita oberta,
però hi ha dues maneres de fer-la:
el Poder us proposa de fer-la els uns contra els altres. Us asseguro que així no hi haurà vencedors i vençuts. Hi haurà només vençuts.
També podeu lluitar perquè entre els homes hi hagi amor i fraternitat. Aquesta lluita sí que val la pena: és l’única en què tots podeu obtenir la victòria.
És ben cert: anar a Betlem vol dir renunciar al domini sobre els altres.
Anar a Betlem significa veure en cada home un germà.

Poder        (Rialla) “Veure en cada home un germà”!!!.
No vulgueu fer invents estranys.
L’home és un llop per a l’home; i això ho sabeu molt bé tots. Sempre ha estat així, i sempre serà així.
La qüestió és ser dels que devoren o dels que són devorats. No hi ha altra tria a fer.

Àngel        Fins ara,
sovint l’home ha estat un llop per a l’home.
És cert.
I també és cert que tothom qui devora acaba devorat.
Us agrada com ha anat?
Us agrada que hagi anat així?
Doncs, ha arribat el moment de canviar-ho.
L’Infant de Betlem,
nascut per ser aliment,
ha començat el canvi.
Qui de vosaltres s’hi vol apuntar, també?

Ester          Home, això d’un món de germans, a mi ja m’agradaria si comencéssim tots alhora.
Però, què passa si un comença i els altres, no?

Rut             Doncs, ja ho has sentit:
que se’l mengen de viu en viu.
Jo sempre ho he dit: ser bo, si ho fos tothom...
Però si he de començar jo...
deixo aquest “honor” a un altre.

Sarai          Una cosa és ser bo i una altra ser burro!
(Breu silenci)

Faràs         Doncs, jo m’hi apunto.
Jo no tinc res a perdre-hi.
Anem a Betlem!

(Es divideixen. Surten uns seguint l’àngel; uns altres seguint Poder).

QUADRE CINQUÈ.

                        (Escena: Llums apagats. Es col·loquen, a l’esquerra tots els dimonis amb els que els han seguit. Al centre, l’àngel tot sol. A la dreta Maria i Josep amb tots els que han seguit l’àngel.
S’encén un llum vermell il·luminant només els de l’esquerra)

Diner         Assemblea general de les forces de l’infern!

Poder        He convocat assemblea general
perquè han arribat notícies que, si són certes,
podrien portar-nos seriosos problemes.
Segons les últimes informacions,
una nova força ha entrat al món.
De moment no en sabem res, només una cosa:
és el contrari de la riquesa i el poder
i per això només la podem tenir els dèbils, els perseguits...
Puc afirmar i afirmo
que no estalviarem esforços no lluites per anul·lar i destruir aquesta nova força que pretén ficar-se on ningú l’ha demanada.
No permetrem que els pobres arribin a fer un món en què no depenguin dels rics.
No permetrem que hi hagi a la terra
cap altra força que no sigui la Riquesa i el Poder.
No permetrem que estils de vida contraris al nostre
posin en perill l’evolució de la humanitat cap una vida cada dia més ordenada i dirigida.
Lluitarem perquè els homes estiguin cada dia més lligats al desig de ser més rics que els altres.
Lluitarem perquè els humans continuïn buscant la pau preparant la guerra.

(S’il·lumina l’altre costat amb llum blanca. També un focus fa ressaltar l’àngel. Cal donar relleu al seu missatge)

Àngel        tots i cada un de nosaltres
es troba entre dos camins:
el camí de la llum i el camí de l’ombra.
Cal decidir-se.
Tots i cada un de nosaltres es troba empès per dues tendències:
la tendència al servei generós
i la tendència al domini sobre els altres.
Cal escollir.
Tots i cada un de nosaltres
hem de prendre una decisió:
o ens fiem de Déu i dels seus projectes d’amor
o enfonsem la nostra vida en la foscor més absoluta.
(S’intensifica la llum blanca de Josep i Maria)

Però us anuncio una gran i sorprenent notícia:
La dona humil ha infant un Príncep.
Al desert ha nascut la primera flor.
A la terra, l’Amor ja ha tret brotada.
i d’entre el Poble n’ha sorgit el Salvador.
Els fonaments del món ferms estan
aguantats per les mans tendres d’un Infant.

(Es va apagant el focus vermell. Tots acomboien Josep i Maria, que s’avancen a primer terme. Maria aguanta el nen no tant com qui el té sinó com qui el dóna. I comencen l’Himne de l’Alegria. S’obren els llums de la sala perquè s’hi ajunti tothom.)

Company, escolta la cançó de l’Alegria:

un cant de joia perquè neix ara el nou dia.

Au! vine; canta i exulta,

canta i exulta molt content

perquè ja els homes

tornem tots a ser germans (bis).

Si encara sobre els ulls hi portes la tristesa,

dolors i plans engrapen fort la vida entera,

Au! vine...

I si no trobes l’Alegria que tant busques,

afanya’t, corre: obre el cor a tots els homes.

Au! vine...

FINAL.